martes, 3 de octubre de 2017

L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE





Analitzem les opcions d'un estat independent si decidís de no integrar-se en el projecte comunitari com a estat membre

20.04.2017
En l’editorial d’avui,  Vicent Partal es pregunta si ens convindria de repensar la 
pertinença d’un futur estat català a la Unió Europea. Arran de l’entrevista al president 
Milan Kučan, l’home que va fer d’Eslovènia un país independent, s’obre la reflexió 
a les alternatives a les institucions comunitàries, com ara l’EFTA, un acord bilateral 
amb la UE o acords de comerç o unions duaneres amb tercers estats. A continuació, 
detallem les característiques de totes aquestes opcions.
Què és l’EFTA?
L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una 

organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu 
a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats 
que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, hi comparteixen l’espai 
econòmic i social. Temps endarrere, també n’havien format part la Gran Bretanya, 
Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
Tres països dels quatre que integren l’EFTA són part de l’Espai Econòmic Europeu i, 

per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre 
de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb 
la UE quan calgués.
Què és l’Espai Econòmic Europeu?
L’Espai Econòmic Europeu és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de 

Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (tret de Suïssa) que permet a aquests tres 
estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
 Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si 

en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. 
Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els 
avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que 
n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost 
comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar 
com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, a finançar 
el mercat únic.
Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
 Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i, per tant, no 

passen fronteres dins la UE. Però és que, a més, cal recordar que dotze països membres
de la Unió Europea no s’enclouen dins l’acord de Schengen i, doncs, mantenen les 
fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.
Les empreses radicades als països de l’EFTA, quina condició tenen respecte de la 
Unió Europea?
 Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret 

de la Unió Europea.
Com és què la Unió Europea permet aquests privilegis a l’EFTA?
No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió 

Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és 
que la Unió té interès a fer que el mercat europeu sigui més gran millor. Per això 
creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que 
compleixen les condicions comunitàries.
Com es governa l’EFTA?
L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els 

òrgans de decisió, amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica 

significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals 
decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament 
Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la
 legislació que elabora.
Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a 

ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. 
No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, 
tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus 
responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions 
entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.
Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació 

actual entre la Unió Europea i l’EFTA.
Quines altres alternatives a la UE hi ha?
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va proposar en 

un dels seus reports dues alternatives més a la pertinença a la UE i que
 no són l’EFTA: un acord bilateral amb la UE i l’establiment d’acords de 
lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats.
De què serviria un acord bilateral amb la UE?
Aquest acord podria ser establert a través de dues vies: en primer lloc, 

Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, però recíproca, 
de no imposar aranzels a la circulació de les mercaderies fabricades i
 comercialitzades en els territoris respectius; en segon lloc, podrien 
signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comerç de
 productes i serveis, i també per definir un marc comú de cooperació. 
La UE ha establert en les darreres dècades un gran nombre d’acords 
bilaterals amb tercers estats. Aquests acords, segons el contingut i les 
matèries que inclouen, són de tres classes: acords comercials, acords 
d’associació i acords de cooperació. Els tractats constitutius només
 feien referència als acords comercials i als acords d’associació, però,
 a la pràctica, han proliferat també els anomenats acords de cooperació.
I els acords de lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats?
En el supòsit que s’obstaculitzés o no s’optés per una integració ràpida

 i amb règim transitori de Catalunya a la UE, caldria establir una 
estratègia comercial de Catalunya, atès que seria titular de les competències
 per a poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb 
aquells països interessats a mantenir-hi relacions comercials, econòmiques
 i financeres. Es podria adoptar un procediment àgil per a negociar, 
concloure i ratificar acords de lliure comerç amb tercers estats i impulsar
 una estratègia molt activa envers aquells mercats amb els quals interessés
 tenir facilitat d’accés.
I l’espai Schengen, és una alternativa?
Tots els membres de l’EFTA formen part de l’espai Schengen, que conforma 

un territori en el qual s’han eliminat els controls en les fronteres internes i
 s’apliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. 
Els membres s’han compromès a adoptar, desenvolupar i aplicar les normes 
comunes de control, entrada, visat, intercanvi d’informació i creació de la
 tecnologia necessària per a la gestió de les fronteres externes, al mateix temps
 que es garanteix la cooperació duanera, policíaca i judicial.
Qui forma part de l’espai Schengen?
La particularitat de l’espai Schengen és que, mentre quatre estats de la UE 

no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Croàcia), els quatre 
membres de l’EFTA (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), sí. 
Formar part de l’espai Schengen pot ser d’interès per a Catalunya, però 
encara pot ser més convenient per als altres membres de la UE i per a la UE, 
atès l’enorme interès que hi ha pel que fa a la vigilància i la gestió comuna
 de les fronteres externes per a controlar la immigració irregular, les xarxes 
de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de pràctiques de corrupció.

No hay comentarios: